Ahir vaig anar de visita a casa del Felip, que ja s'ha instal·lat al seu pis nou. Un pis petitó, amb molta llum, amb una vista espectacular de tot Barcelona, "mega-hiper-super-net", amb pocs mobles (no li calen més), molt acollidor i sense coses pel mig.
El primer que em va sobtar (i no em vaig estar de dir-ho) és que no hi havia coses pel mig.
A casa meva sempre hi ha coses pel mig, i jo no sempre sóc conscient de posar-les. M'imagino les coses com si tinguessin vida pròpia, arribessin a casa meva i es plantessin al mig. Al mig d'allà on sigui, a la taula del menjador, al sofà, als prestatges, a la cuina, a l'habitació, al despatx, al rebedor... Casa meva és una casa de coses pel mig, i sóc incapaç de treure-les perquè no tenen lloc, vull dir que no tenen un lloc assignat; i si algun dia començo a treure les coses del mig van a parar a qualsevol calaix.
(El tema calaixos donaria per molt, però no m'atreveixo, segurament podriem dir allò de "Dime qué tienes en los cajones y te diré quién eres".)
En sortir de casa del Felip, comentava encara el meu astorament amb el Pepet. I al Pepet no se li acut una altra que dir que si tinc coses pel mig és perquè vull...
Però no és això, és que les coses venen i s'instal·len a qualsevol lloc, s'hi acomoden, s'omplen de pols i passen els dies. I vénen més coses. I passen més dies. Mes coses. Més dies. Coses... Dies...
El primer que em va sobtar (i no em vaig estar de dir-ho) és que no hi havia coses pel mig.
A casa meva sempre hi ha coses pel mig, i jo no sempre sóc conscient de posar-les. M'imagino les coses com si tinguessin vida pròpia, arribessin a casa meva i es plantessin al mig. Al mig d'allà on sigui, a la taula del menjador, al sofà, als prestatges, a la cuina, a l'habitació, al despatx, al rebedor... Casa meva és una casa de coses pel mig, i sóc incapaç de treure-les perquè no tenen lloc, vull dir que no tenen un lloc assignat; i si algun dia començo a treure les coses del mig van a parar a qualsevol calaix.
(El tema calaixos donaria per molt, però no m'atreveixo, segurament podriem dir allò de "Dime qué tienes en los cajones y te diré quién eres".)
En sortir de casa del Felip, comentava encara el meu astorament amb el Pepet. I al Pepet no se li acut una altra que dir que si tinc coses pel mig és perquè vull...
Però no és això, és que les coses venen i s'instal·len a qualsevol lloc, s'hi acomoden, s'omplen de pols i passen els dies. I vénen més coses. I passen més dies. Mes coses. Més dies. Coses... Dies...
4 comentaris:
Es genètic!!!
Cavil.lant un dia sobre l'esgotament de la matèria (un dia que davant meu un gerro es va esquerdar sense cap força que l'empenyès a fer-ho) vaig arrivar a la conclussió de que si la matèria s'esgota deu ser perque te vida. Deu tenir vida pròpia. ¿Què altra raó hi ha perque un objecte aparegui quan no es necessita i desaparegui quan el busquem?
Blogs - the future of communication
Anyone who hasn't yet heard of blogging has probably been living under a rock. Just a few years ago, these online editorials, diaries, and other collections of random thoughts were the exclusive territory of ...
I was surfing through a few blogs and came across yours and wanted to say
very nice job on the content, so I have bookmarked your site for future
reference.
Just in case you are interested I have a coin fox terry
site. It pretty much covers coin fox terry related stuff.
Stop by sometime :=)
A real enlightening blog. Don't stop now. This may be of interest to you; witch craft regarding information on witch craft
Publica un comentari a l'entrada