Gràcies a internet (o per culpa d'internet) he estat remenant pels records del passat, i entre altres coses i persones, he retrobat el Guillermo. És sorprenent que, després de tants anys, encara s'aguanti amb dignitat i que encara em faci pixar de riure. No passa el mateix, és clar, amb els nyicris de "Los cinco", que no hi ha qui els aguanti.
1 comentari:
Res a veure el Gillermo amb la bleda de l'Enyd Blyton i el seu etern puding de poma... jo també em pixo amb el Guillem Bronw, ..JeJe
Publica un comentari a l'entrada