Àngela Maria!...

Al març de 2006 em vaig treure el carnet de conduir, pocs dies després em van operar d'una deformació congènita al genoll. Abans d'aprovar l'examen vaig trobar una bona ocasió i em vaig comprar un cotxe, aquest Ford Ka vermell, xulíssim.

Idò, l'operació va servir d'excusa per a no tocar el cotxe durant uns mesos, no tenia gaire mobilitat. A l'estiu d'aquell any vaig fer algunes pràctiques amb el meu cotxe i amb amics (les pujades, uix!) i amb ma germana (que va demostrar tenir tota la paciència del món en aquests casos). Tot i així, un dia per una cosa i un altre dia per una altra, a aquestes alçades el cotxe m'està esperant, ben tranquil·let i sense bateria, al garatge de casa. Com que el garatge és petit i em semblava impossible entrar-hi amb el cotxe sense carregar-me res, des de l'octubre de l'any passat tinc llogada una plaça de pàrquing suposadament fàcil (sí, sí, una mica soca...).
Durant tot aquest temps he fet una bona pila de bons propòsits, però mai no han prosperat; amb els corresponents comentaris benintencionats (o no gaire, de vegades) d'amics i parents.
Doncs bé, avui acabo de saber que el meu "mal" te nom: amaxofòbia.
Com si no en tingués prou amb l'asperger!!!
I penso: si té nom també deu tenir solució, no? Diuen que el primer pas és reconèixer-ho... (Em dic Rut i sóc amaxofòbica. Primer pas fet.)
Àpali, doncs, ara toca posar fil a l'agulla (i bateria al cotxe).