Dijous al migdia arribo a València. Plou. Deixo les coses a l'hotel i faig el camí fins a la sala El Loco, per no perdre'm a la nit, quan vagi cap al concert del Miquel Gil.
Com que segueix plovent m'aixoplugo al mega-centre comercial que hi ha al costat de l'hotel, però en surto al cap de cinc minuts mal comptats: és pastat a qualsevol dels centres comercials del voltant de Barcelona, les mateixes botigues, els mateixos aparadors, les mateixes cares...
Així doncs, em tanco a l'habitació de l'hotel i començo a llegir Gallifa, del Miquel de Palol.
A dos quarts de deu surto i vaig cap a la sala, amb el pas segur de qui sap on va. Baixo per Ferran el Catòlic i tombo per Erudit Orellana; a la cantonada, en una botiga, hi ha el cartell del concert a l'aparador: diu que el concert és a les 11. "Vaja", penso, "però si a tot arreu posava a les 10! Què coi faré, ara, tota una hora?"
La solució me la trobo als nassos a la porta de la sala:
Divendres al matí no plou gaire i visito el Jardí botànic. Compro loteria de Nadal, "potser havia de venir a València a comprar loteria", penso... Després faig una volteta per la ciutat i apa, cap a casa.
I no, la loteria no ha tocat. Ni un cèntim.
He anat a València a llegir Gallifa?
Pocs dies després, per uns correus electrònics intercanviats amb en Miquel Gil, tot fa pensar que els "motivos excepcionales" era una festeta privada de Nadal que o bé els venia més de gust o els donaria més calerons, als "señoritos" de la sala. I l'excusa que van donar al cantant va ser que tenien una inspecció...
Com que segueix plovent m'aixoplugo al mega-centre comercial que hi ha al costat de l'hotel, però en surto al cap de cinc minuts mal comptats: és pastat a qualsevol dels centres comercials del voltant de Barcelona, les mateixes botigues, els mateixos aparadors, les mateixes cares...
Així doncs, em tanco a l'habitació de l'hotel i començo a llegir Gallifa, del Miquel de Palol.
A dos quarts de deu surto i vaig cap a la sala, amb el pas segur de qui sap on va. Baixo per Ferran el Catòlic i tombo per Erudit Orellana; a la cantonada, en una botiga, hi ha el cartell del concert a l'aparador: diu que el concert és a les 11. "Vaja", penso, "però si a tot arreu posava a les 10! Què coi faré, ara, tota una hora?"
La solució me la trobo als nassos a la porta de la sala:
Este concierto queda aplazado por motivos excepcionales, os mantendremos informados con la nueva fecha de actuación, sentimos las molestias (el importe de las localidades vendidas se os entregará en taquilla).I res, després de parlar una estoneta amb el porter i assegurar-me que no és una broma, ja tinc la solució a aquella hora que em quedava penjada: apa, cap a l'hotel una altra vegada. I com que no em queden ganes ni de baixar al bar de l'hotel a fer una copeta, em tanco a l'habitació i acabo Gallifa.
Divendres al matí no plou gaire i visito el Jardí botànic. Compro loteria de Nadal, "potser havia de venir a València a comprar loteria", penso... Després faig una volteta per la ciutat i apa, cap a casa.
I no, la loteria no ha tocat. Ni un cèntim.
He anat a València a llegir Gallifa?
Pocs dies després, per uns correus electrònics intercanviats amb en Miquel Gil, tot fa pensar que els "motivos excepcionales" era una festeta privada de Nadal que o bé els venia més de gust o els donaria més calerons, als "señoritos" de la sala. I l'excusa que van donar al cantant va ser que tenien una inspecció...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada