08 de febrer 2008

Em sento generosa, avui

Tot i que ja sabem que ha de ploure, avui ha fet un solet molt maco. I m'ha agafat com una mena d'atac de generositat, amb aquest solet, que encara em dura. Com que després he estat xafardejant el goear, m'han vingut ganes de penjar una cançoneta i dedicar-la als amiguets del PP, perquè tot allò que diuen segur que ho diuen de per riure...
Àpali, doncs, aquí deixo aquesta cançoneta per als amiguets del PP:



I la lletra fa així:

Balada
(François Villon - Ovidi Montllor)

En realgar, en arsènic roquer,
En sulfur groc, en salnitre, en calç viva,
en plom bullent per a desfer-les més bé,
en sutge i pega mesclats amb orina,
en sang de moro i pixats de jueva,
en aigua on s'hagi rentat un leprós,
en brutícia de peus i sabatots;
en sang de serp i drogues verinoses,
en fel de porc, de guineu i de llop,
siguin cuites les llengües envejoses.
en el cervell d'un gat que no vol peix,
pelat i sense dents a les genives,
i en el d'un vell mastí, de ronya ple,
enrabiat, ple de bava i saliva,
en els pulmons d'una euga tossegosa
esmicolats per esmolats coltells,
en l'aigua on neden rates i gripaus,
granotes i altres bèsties fastigoses,
serpents i llangardaixos i escurçons,
siguin cuites les llengües envejoses.
En sublimat, perillós de tocar,
talment l'ullal d'una colobra viva,
en sang quallada als estris dels barbers,
en l'aigua d'un pou ple d'escombraries,
en el llot del pantans i de les basses,
en limfa, en pus, en crostes, en tumors,
en l'aigua on les mestresses renten draps
i s'hi han rentat les fembres amoroses
(qui no m'entén no ha seguit els bordells)
siguin cuites les llengües envejoses.
Príncep, passeu aquests plats exquisits
per tamís o sedàs, si és que en teniu,
i mescleu-los amb pegues enganxoses,
i abans de tot, que en excrements de porcs
siguin cuites les llengües envejoses.

De res, "guapos"!


4 comentaris:

zel ha dit...

Els meus aplaudiments, els sents???? Molt bona. però que molt i molt! Curiositats de la vida, jo buscava cançonetes i... he vingut a parar aquí. Petonets!!!

EL TEMPS DE SEDUIR-ME ... ha dit...

Aquesta cançó dona per molt he?
Canya pal mono !! m'agrada ...

Rut Solés i Gargallo ha dit...

I tant que dóna per molt!
Els he sentits, zel, els aplaudiments, gràcies, però el mèrit no és meu, s'han ben guanyat el "regalet", però no sé per què em fa l'efecte que no el sabran apreciar... Hehehe!

Carme R ha dit...

Que va, que va, que han de saber apreciar! I tant ben trobat que està. Ai! Ovidi, com et trobem a faltar.