Doncs sí, m'han premiat el blog, aquest blog que tinc ple de pols i que amb prou feina hi passo l'escombra i li trec les teranyines... M'ha vingut volant des de la Safata de xiuxiueigs, un blog que visito a diari perquè m'agrada i perquè em fa sentir olor de mas i de llar de foc i de bosc i de camp... i m'ha fet molta, molta, molta il·lusió. Com que sempre vaig curta de temps (i quan tinc temps m'ataca la mandra), no em prodigo gaire per la blogosfera, i no fa gaire que vaig saber de l'existència d'aquesta mena de premis, i de la cosa aquesta que són els memes... Ara, un dia d'aquests, em trauré la mandra de les orelles i passaré el testimoni del premi. I com que m'ha caigut un 4 de febrer, no puc evitar (amb orgull gens dissimulat) dedicar aquest premi a l'Ovidi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada