05 de març 2008

Bipartidisme

Ahir la Carme Chacón va dir això:
Reus.- La cap de llista del PSC per Barcelona a les eleccions espanyoles, Carme Chacón, ha manifestat aquest dimarts que 'un diputat més o menys per a ICV-EUiA, ERC i CiU no significa res', però ha afegit que 'un diputat més o menys del PP o el PSOE pot significar que el pròxim president del govern es digui Mariano Rajoy o José Luis Rodríguez Zapatero'. Fins ara Chacón havia parlat explícitament de no votar 'intermediaris' i votar directament Zapatero, però a Reus ha reclamat el vot útil per a la seva formació. 'I diumenge', ha afirmat, s'ha de tornar a les urnes a guanyar a Tarragona i a Catalunya. Font: Vilaweb

Han passat dels missatges subliminars a la demagògia i a l'atac ferotge.
I com que jo també m'he trobat missatges subliminars d'aquesta mena en algun blog, agafo en préstec la foto de la Safata de Xiuxiueigs i torno a ser ben clara en el meu vot.
I a qui li piqui que es rasqui.



1 comentari:

Jo Mateix ha dit...

No és cap préstec, dona.
Les coses d'España cada cop són més clares: escassos demòcrates, fins i tot en la suposada esquerra. Primer, perquè beneeixen el bipartidisme per activa i per passiva. I segonament, pel tema del vot útil: que fot fàstic vinguent de suposats demòcrates i d'esquerres.
La utilitat no és un concepte únic ni unívoc: hi ha vots útils per avençar en polítiques socials, hi ha vots útils per mantenir les coses com són, hi ha vots útils per entrar en una guerra, hi ha vots útils per escalfar l’ambient i fer enrenou, hi ha vots útils per pactar polítiques conservadores amb la dreta. Quan s’apel·la a la utilitat de determinats vots contra segons quins adversaris, potser s’està posant sobre la taula del debat l’escassa solidesa o concretesa del propi programa o l’ambigüitat i l’oportunisme de moltes propostes pròpies. En darrer terme, qui apel·la, amb un exercici ben poc democràtic, al vot útil està suposant la inutilitat d’altres vots, de vots que són fruit de l’exercici democràtic de ciutadans i ciutadanes. I sobre un exercici democràtic que és fruit de la conquesta popular (sufragi masculí de majors de 25 anys primer, sufragi censatari segons nivell de renda després, sufragi universal però sense partits en el franquisme), amb les seves víctimes, no podem frivolitzar ni menystenir cap vot. El demòcrta que demana el vot útil, és un inútil per a l'avenç democràtic.