31 de març 2008

El futur de la llengua? Espero que no!

Feia molts anys que no escoltava les cançons d'en Raphel Pherrer. Fa poc vaig trobar el CD La genial obra de Raphel Pherrer i el vaig comprar. De seguida vaig copiar-lo a l'iPod i com que el tinc en mode xufla, com segurament diria en Xavier Solà (altrament dit aleatori, o shuffle, pels més cools), fins ahir, camí de la feina, no vaig sentir Desnormalització. És un tema que fa anys em feia mitja por, una por inconscient, com la por que em feia sentir aquella cançó infantil del "señor don Gato", però que ahir em va fer gràcia i em va fer pensar en el Bibiloni.
Espero que els seus pronòstics de cara desfigurada no arribin mai a aquests extrems!

4 comentaris:

Quelet ha dit...

I este qui és? No l'havia sentit mai. Segur que no te l'has inventat?

EL TEMPS DE SEDUIR-ME ... ha dit...

No Senyor aquest que tu dius es un geni que vaig descobrir jo a una nit de trons al carer Marqués i Marqués de Palma de Mallorca i que es endemés un grandíssim escriptor y guionista de Radio i Televisióp que ha fet programes de gratíssima memória com "La ruta de la Seva"
Va grabar dos discos memorables quan jo pencava a Salseta Discos, i algun altre a Mallorca crec que amb Blau, també va ser un músic de "música Nostra". No coneixer la seva " Genial Obra" no te perdó
GRRRR!!! Vale!!!????

Dani ha dit...

Ostres, em sento ignorant... jo tampoc el coneixia!!! però promet, promet!
Ei, bon bloc, l'acabo de descobrir!

Rut Solés i Gargallo ha dit...

Benvingut, Dani!
Trobo que és normal, si no s'és una mena d'"especialista" en cançó, no conèixer en Raphel Pherrer, i més ara. Va tenir ressò el primer disc però més per la forma (per la forma física) que no pas pel contingut. No t'amoïnis, en farem difusió.