I avui, de l'aigua

Ahir li va tocar a la poesia, i avui és el "dia mundial de l'aigua". La foto és d'un interessant reportatge fotogràfic d'en JPS a Fòrumgramaweb. Fa molts anys que raja, aquesta font, i és per això que fins fa poc no m'havia preocupat gaire de si gastava poca o molta aigua: si fa més de vint anys que raja aquest doll -pensava- no vindrà de deu o vint litres que pugui estalviar.
Aquest any, però, he muntat un "circ" per aprofitar l'aigua: recullo l'aigua de rentar i esbandir plats i la faig servir per la cisterna. L'aigua d'esbandir verdures, de posar cassoles en remull i l'aigua que es perdia mentre no sortia calenta la recupero per regar les plantes. Tinc la casa plena d'ampolles de dos litres!
Quan vaig fer reformes a casa meva vaig fer posar un terra que no necessités gaire aigua; ho vaig fer per pura mandra, però és una altra mesura d'estalviar aigua, és un terra d'aquells que en diuen "agraïts": passant-hi l'escombra ja queda perfecte, i amb tres o quatre vegades que hi passi el motxo ja n'hi ha prou i de sobres.
El Decret de Sequera diu, textualment: "Constatada l'excepcionalitat els volums lliurats per abastament urbà als dipòsits de capçalera municipal inclosos els recursos locals no superarà el valor màxim equivalent de 270 litres per habitant i dia. (art 12.3)". A Santa Coloma de Gramenet, el consum mitjà d'aigua per habitant i dia és de 185 litres. Ahir vaig gastar 22 litres d'aigua reutilitzada per regar les plantes de mig terrat, l'altre mig el vaig regar amb mànega i amb molta cura, posa-li trenta litres més. Poca aigua més gasto a casa, i no rego pas cada dia; amb un càlcul ràpid el meu consum mitjà diari deu ser d'uns setanta o vuitanta litres diaris, ergo no em tornaré a sentir com una "terrorista mediambiental" quan torni a agafar la mànega per acabar de regar.