... lliureu-nos de treballar, que el dia s'ha fet per jeure i la nit per descansar.Tot i que des de dilluns tinc un llibre per corregir, no he estat capaç, encara, de passar de les vint primeres pàgines (que són les més ràpides perquè hi ha l'índex, pàgines en blanc, títols...).
Se m'ha escapat la setmana sense ni adonar-me'n. He obert un nou blog on, de moment, endreçaré els apunts, poemes i fragments de llibres que vaig trobar fa poc en unes llibretes velles.
En fi, ara aquest temps ja ha passat i seria de ximples lamentar-se'n. Per tant, avui que no em queda més remei de treballar set hores seguides a la feina que em complementa els llibres, recordaré amb enveja la mandra de què he gaudit durant la setmana sense adonar-me'n.
I la setmana que ve em tocarà córrer amb la correcció!
Visca la mandra!
25-3-08: Poc més d'una setmana, m'ha durat el nou blog... Em va semblar una bona idea tenir els papers ben endreçats, però ara he vist que era una idea força pobra i l'he esborrat.
2 comentaris:
mandra mandra no és, però he estat quasi un any i mig de baixa i ara torno a treballar :-(
Vols dir que no és mandra? A mi me'n faria molta!
Publica un comentari a l'entrada