22 de maig 2008

Ara comencem a anar bé

Enganxo un article d'El punt digital d'avui:

La plataforma del Ter també vol treure la gent al carrer i convocarà una manifestació el 14 de juny

L'oblit constant i la manca de solidaritat amb el transvasament del Ter cap a Barcelona no ha fet més que multiplicar la pressió sobre un riu que, com han explicat els experts aquests últims mesos, ja no dóna més de si. La quasi absència de cabal del Ter està afectant el paisatge, els aqüífers, els abastaments municipals, la salut ecològica i les activitats econòmiques, com la pagesia, la indústria i el turisme. Uns problemes que la sequera actual no ha fet més que evidenciar. Tot plegat, sumat a la sacralització de l'Ebre i la política de gestió de l'aigua del país, ha acabat d'encendre totes les alarmes. La Plataforma del Ter, que aglutina una vuitantena entitats i administracions, està preparant una manifestació el 14 de juny a Girona per reclamar el retorn d'aigua al riu.

Si no hi ha res de nou, aquest divendres l'assemblea de la Plataforma del Ter aprovarà la convocatòria de la manifestació. Això vol ser un pas més en la reclamació que l'entitat ha anat fent reiteradament per reduir el transvasament cap a Barcelona, i per garantir el compliment de les lleis i els cabals mínims que ha de portar el riu. «Volem que s'acabi la situació dramàtica i injusta del Ter.» Així s'expressava ahir el president de la plataforma, Francesc Camps, que qualifica la situació actual d'«insostenible», i l'atribueix a una mala gestió de l'aigua a Catalunya: «s'ha de fer una política d'aigua per a tot el país i no només per a una part de Catalunya. Volem un autèntic debat de l'aigua».

La incertesa dels pagesos de l'entorn del Ter de si tindran aigua aquest estiu, l'obligació de molts pobles de connectar-se a la xarxa de subministrament d'aigua per la salinització de pous o la mort de centenars de peixos són alguns dels problemes que han aparegut les últimes setmanes per la poca aigua que porta el riu a partir del Pasteral. Més d'un 50% del seu cabal es transvasa a Barcelona, i en canvi habitualment el riu no té prou força per trencar la sorra de la platja de l'Estartit i desembocar al mar.

D'altra banda, l'ACA ha sondejat els regants per veure si estarien d'acord a rebaixar l'aigua que els pertoca, de manera que se'n pogués mantenir més d'embassada a Sau i Susqueda.

Això i la manifestació prevista per al 14 de juny m'han alegrat el dia (encara demanaré festa a la feina per anar-hi).
Fa mal de veure com cada any s'asseca el Daró, quan arriba a portar aigua, és clar. Fa mal de veure que al gener (al gener!) per la riera de Vilopriu hi corria mig dit d'aigua i els peixos agonitzaven. Fa mal de veure com pateix el Ter, en definitiva. Però fa mal i fa ràbia que només es parli de l'Ebre, i com a molt del Segre, com a rius a preservar. És clar que no s'ha de fer amb aquests rius el que s'ha fet amb el Ter, només faltaria! Però el Ter no és mort, encara se'l pot salvar.
I no tinc ni idea de quina és la solució, no sé si ho són els transvassaments, o els vaixells, o les galledes, però el que tinc molt clar és que si cal aigua per abastir Barcelona, no és lògic que surti tota del mateix lloc; potser en un país ideal la solució seria la interconnexió però em fa l'efecte que som molt lluny de ser un país ideal.

2 comentaris:

Jo Mateix ha dit...

Chapeau!

Mallerenga ha dit...

;-)

Lo riu és vida; el riu també!