El meu és més "bu"

Fa cosa de dos anys vaig comprar-me una panificadora, una de senzilla, per allò de "per provar de fer pa, aviam com queda".
El resultat no és pas dolent: en surt un pa de motlle prou consistent, en faig llesques i les congelo, i tinc un pa la mar de bo cada dia. A més a més, puc anar fent diferents receptes: amb farina d'espelta, amb sobrassada, amb nous, amb ceba, amb poma, amb pipes, amb civada... Possibilitats infinites.
La panificadora, però, se m'ha quedat petita: és una Severin que només té tres programes, dos dels quals no van gaire bé i em deixen el pa cru, per tant, només en puc fer servir un, de programa. Per això fa un parell de dies vaig estar mirant nous models de panificadora (ara n'hi ha una que fins i tot té els motlles per a fer baguettes!) i vaig decidir anar fent guardiola per canviar-me-la, però mentre anava mirant i comparant, em vaig trobar amb la web de Paneo, on hi ha una bona pila de receptes per fer pa de tota mena, a mà i a màquina, i no vaig poder resistir la temptació de fer una prova. I el resultat? El meu primer pa de debò, a mà, acabat de sortir del forn:

I és clar, aquest pa és més bo que el que surt de la panificadora, però també té moooooolta més feina. I no puc deixar de recordar dues tietes de Perpinyà quan, fa molts anys, discutien per qui comprava el pa més bo... "El meu és més bu" era l'argument de més pes.
Doncs això mateix: El meu és més "bu"!
He recordat, també, una entrada a mossegalapoma que em va fer pensar que hi havia una nova espècie humana: els "macpanarres", i que feia temps que en formava part i no ho sabia...