Carrussel
Senyors, senyores, nens i nenes carrussel,
amics i enemics girant enmig del cel,
els somnis més antics ho havien anunciat,
la fira de la vida aquí ens ha portat.
Senyors, senyores, nenes i nenes cavalcant,
que no podem parar, el cor es va cremant
a cada tomb que fem la vida ens va encenent,
de diferents formes pel que anem veient.
Au, benvinguts
als mis secrets
que ens han donat,
au, benvinguts
al vell perfum enamorat,
tots hem nascut
dins un jardí
mig assecat,
tots hem nascut
amb un record il·luminat...
Senyors, senyores, nens i nenes diferents,
arrels, tresors, estels, dolors, pressentiments,
noves identitats que fan el cor més gran
canvia sense mida mentre va girant.
Senyors, senyores, mort i vida, vida i mort,
ai, quines són les fonts d'on surt la nostra sort,
aquest coneixement, que no s'atura mai,
mesura rara de les forces de l'espai.
Au, benvinguts...
Jordi Guardans
1 comentari:
Caram, mallarenga, si que m'ha costat trobar-te!!!! Sort que trobo algú que comparteix l'enrabiada, i sí, s'han cobert de glòria... Per cert preciòs poema, convida a alegrar-se, encara que avui, si no és que celebrem el barça, d'altra cosa, no sé pas...
Petonets!
Publica un comentari a l'entrada