No fa gaires anys
no fa gaires anys jo era un infant de bona fe
amb pantalons curts fèiem gresca pel carrer
els carrers del barri, la cartera sota el braç
omplíem de xivarri amb tants amics que ja he oblidat...
tres "bisontes", la pesseta, fumats al safareig
primera pipada i també el primer mareig
no fa gaires anys jo era un infant de bona fe
tendres enyorances que em deixaven el cor ple
les noies amb qui parlava boires en el cor
omplien les nits de nostàlgics somnis d'amor...
la primera dona nua i el primer desig
l'amic que aconsella i el primer sotrac al pit
no fa gaires anys jo era un infant de bona fe
corria i saltava sense perdre mai l'alè
la meva petjada volia fer-la important
vosaltres amb mi i jo amb vosaltres endavant
ara sols vull que visqueu tres minuts d'il·lusions
quan escolteu alguna de les meves cançons
ara ja és moment de dir la infància queda lluny
com des de la mar la terra poc a poc s'esmuny
Enric Barbat
1 comentari:
Al Barbat el tenia jo per mestre . em sabia un munt de cançons i sempre duia el cor sota l'aixella, aquesta sempre m'agradat força, era un molt bon lletrista, i fou qui va esperonar al Serrat quan feien la mili...
Publica un comentari a l'entrada