25 de desembre 2008

La cançó del dijous

Nadal

Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.
Aixi el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza
i els altres que l'avencen tots d'adreça al mercat.

Els de casa a la cuina prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i els recullen les plomes i ja enyoren demà.

Demà posats a la taula oblidarem els pobres
--i tan pobres com som-- Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora dels postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Ovidi Montllor

Lletra: Joan Salvat-Papasseit
Música: Carles Boldori

2 comentaris:

zel ha dit...

Aquest poema és un dels meus preferits, em fa plorar, m'emociona...

Bones diades, de tot cor!

Mallerenga ha dit...

Molt bones festes, Zel, malgrat tot...