02 d’abril 2009

La cançó del dijous

Vora el barranc dels algadins
(Teodor Llorente i Olivares --València, 1836-1911--)

[Text original]

Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que per a omplir d'aroma l'aire
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'ànima presa
vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins
s'alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, millars de teuladins
fan un soroll que el cor enxisa.
¡Qui ouir pogués sa xillerissa
vora el barranc dels Algadins!

Vora el barranc dels Algadins,
l'aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega
i trau l'arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins;
i, al caure el sol, caçadors destres,
a joca van d'ànets silvestres
vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins
mourà demà les palmes l'aire,
li donaran los horts son flaire
i sa cantúria els teuladins.
Lo mas demà guardarà dins
dolços records i imatges belles;
¡jo no podré gojar ja d'elles
vora el barranc dels Algadins!

[Versió de Jesús Barranco]

Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de forta flaire;
com el seu fruit no dóna gaire,
es fan servir com a jardins.
Hi ha allí una nau que amaga dins
uns documents que una alcaldessa
podrien fer que acabàs presa,
vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins
naden rabents les sangoneres
endèmiques de les riberes
fent bascular llurs cossos fins
pel rierol sota els camins,
estret com una llonganissa,
d'aigua pudent, pastosa i grisa,
vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins
un immigrant al sol renega;
la seua dona li la pega
al llit del típic pixavins.
Fan uns xicots alginetins
pintades més o menys rupestres
per a vergonya dels seus mestres,
vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins
demà el sol torrarà el pencaire,
sacsarà les antenes l'aire,
i un mas caurà fet a bocins.
I, al polígon sense confins,
les fàbriques es faran velles;
¡jo no podré arrufar les celles
vora el barranc dels Algadins!

Gent del desert
Música: Partaka

4 comentaris:

Striper ha dit...

Aquesta la desconeixia..Saps aquest post m'enrecorda sempre que tinc el cap de setmana a tocar.

Miquel Àngel ha dit...

I que se n'ha fet de la versió del benvolgut Partaka?

Mallerenga ha dit...

Doncs així ja veig que aquestes cançons del dijous serveixen per a alguna cosa, a part d'impedir que se m'instal·lin les aranyes al blog...

La versió del Partaka també la tinc per aquí, potser algun dia la poso.

Anònim ha dit...

increible trobar aquesta cançó per ací, allà m'he criat jo, vora barrancs dels Algadins, allà he crescut entre eixos tarongers, en aquell mas, m'acabes d'emocionar, per cert esteu tots convidats quan vulgau a una passetjada pels voltants...