19 de maig 2009

Necessitats vitals

Suposo que a ningú no li agrada passar uns dies a l'hospital, però quan no hi ha més remei s'ha de fer i prou. I el que és més difícil de tot (quan no s'està en una habitació individual) és aguantar un veí xerraire, una veïna xerraire en el cas que estem patint a casa ara mateix, per filar més prim, la filla hiperxerraire d'una veïna xerraire...
No callen, no hi ha manera, ens envaeixen l'espai físic, ens expliquen els detalls més impensables de la seva vida, hem sentit mil versions de l'accident que els va dur a ocupar el llit del costat, tot de coses que no em poden fer venir al cap res més que un: "I a mi què collons m'importa?". I si en algun moment callen... resen!
Aquest matí, però, hi ha hagut un silenci, deuen haver estat uns vint segons. Uns vint segons d'un silenci d'aquells de quan la música comença (Màrius Torres dixit), però clar, el que ha començat no ha estat la música, sino la repetició per enèsima vegada dels plans per a la sortida de l'hospital...
I de tornada a casa pensava si no serien pas apòstols del silenci, i que la seva feina fos xerrar, xerrar, xerrar i xerrar perquè la gent que tenen a la vora s'adoni que el silenci és una necessitat vital.
Havia pensat posar alguna cançó de silencis, però me'n vénen moltes al cap, massa, i de vegades val més no trencar els silencis ni tan sols amb la música més exquisida.

6 comentaris:

Miquel Àngel ha dit...

al hospitals sempre hi ha un cartell que diu Silenci... estem invadits de xerraires , ves qui ho havia de dir!

novesflors ha dit...

El silenci per a mi és molt preuat, forma part de moltes estones de la meua vida, fins i tot m'agrada estar, simplement estar, a gust, per exemple al costat de la meua filla, en silenci.

Striper ha dit...

Jo soc un gran consumidor del silenci vital , per mi es vital.

Carme Rosanas ha dit...

Em quedo amb el teu títol, a l'hospital i també a molts altres llocs el silenci és una necessitat vital.

Daniel Gil Solés ha dit...

Crec que tenim molt de temor, un pànic horrible a quedar-nos callats, en silenci. Hi ha gent que això no he entén... A Bítem tinc molta, moltíssima sort: a les nits regna un silenci sepulcral i revitalitzant al 100%

Mallerenga ha dit...

Per sort, aquest malson ja s'ha acabat! Ufff...