30 d’agost 2010

El silenci de quan la música comença

El 30 d'agost de 1910 va néixer a Lleida en Màrius Torres. Per avui que fa cent anys, la Carme va proposar que els blogaires féssim un homenatge, i em va agradar molt la idea.
Vaig començar a llegir en Màrius Torres cap allà el 1990, per "culpa" del disc Tot el fred que s'acosta..., d'en Miquel Àngel Tena. Reconec que al principi llegia com qui passa de puntetes, sense entendre gaire res, però hi havia una música bonica. I de mica en mica hi vaig anar entrant, entenent, sorprenent-me, garratibant-me, enganxant-m'hi, al cap i a la fi. I fins avui, fins ara, que no passa un mes sense que tingui la necessitat d'una dosi de Màrius Torres, i sorpresa de que no deixi de sorprendre'm ni de fer-me tenir esgarrifances.
Moltes vegades "jugo" a obrir el llibre a cegues i llegir. Ara ho acabo de fer, i ha sortit:

Comença un capaltard d'acabaments d'estiu.
Una noia va sola per un camí i somriu
quasi sense adonar-se'n. Pensa en tots els que estima
i la lluor del sol a la més alta cima
se li emporta l'esguard enlaire. Cull, al pas,
brots d'espígol morat, flairós com el seu braç.
En descobrir un erol ple de mates florides
s'enfila rost amunt, i un cop les ha collides
deixa la garba a terra i seu per reposar.
La vall és, als seus peus, un somriure molt clar
i ella, és clar, li respon amb un altre somriure.
Llavors pensa en les cartes que no té temps d'escriure,
en tants amics que són tan lluny d'aquesta llum.
De l'espígol li arriben onades de perfum.
Com un infant s'allarga de cara al cel, i es posa
la garba més flairosa per coixí. Quina cosa,
veure el cel, ajagut cara al cel, tan pregon!
Déu meu, i que olorosa la terra d'aquest món!
El sol ja és post. La tarda més íntima i més vasta
sembla a cada moment. Una llum viva i casta
retalla núvols, arbres, carenes i conreus
i tot sembla que parli --oh, pau de tantes veus!
I ara ja no puc dir res més, només, si de cas, que en Màrius Torres , per a mi, és el silenci de quan la música comença.

7 comentaris:

Carme ha dit...

Ei, que ja t'hi trobava a faltar!

Un poema preciós, en el qual m'hi trobo i m'hi trobo... m'agrada molt!

T'enllaço a la llista... estem a punt d'arribar a 100 participants. Ens feis falta per arribar-hi aviat.

Una abraçada! Bona nit!

vpamies ha dit...

Mallerenga, després de veure tants sonets de MT, se'm fa estrany veure un poema de mètrica lliure.

Gràcies per afegir-te a l'homenatge!

Anònim ha dit...

Bonic poema. Gràcies.

Miquel Àngel ha dit...

Rut tinc un barret al cap i ara m'el trec !! benvinguda de nou , no podies fer-ho amb un millor "avatar"
gràcies per tornar.

novesflors ha dit...

Bentornada. Ja veus el poder que té Màrius Torres que t'ha fet traure el cap pel blog :)

Mallerenga ha dit...

@Carme Et pots posar la "medalla de culpable" de fer-me escriure després de tant de temps... M'he mirat la llista, és impressionant! Felicitats per la idea!

@vpamies No ens podem alimentar només de sonets, no? Hehehe! De totes maneres, va ser l'atzar qui va triar el poema...

@Anònim Gràcies a tu per passar per aquest blog amb teranyines! ;)

@sinyóTena Goita'l, el "culpable mayor del reino"... Hehehe!

@novesflors Gràcies! I més poders que té, i més! :)

Miquel Àngel ha dit...

Estava esperant que diguessis alguna cosa . Ja t'ha costat he? pero quan ho has fet ha estat perfecte. silenci doncs parla la paraula de la música.