17 de juliol 2005

De diaris

És temps de vacances, encara que cada cop es noti menys. Jo ho he notat, sobretot, al quiosc habitual. Sempre és mon pare qui va a buscar el diari, però avui no hi era i hi he hagut d'anar jo. Com que no m'havia avisat, no sabia que el quios estava tancat per vacances, de manera que m'he trobat palplantada davant del quiosc amb el dubte terrible: "I ara on coi vaig a comprar el diari?".
Potser la pregunta semblarà intrascendent, però per algú carregat de manies com jo no ho és pas.
Així doncs, he començat una ruta sense destí mentre pensava en un quiosc on no fossin gaire antipàtics i que no quedés massa lluny de casa. El més proper ha quedat descartat sense ni pensar-hi (coses de poble). El de la Plaça de la Vila no m'agrada, són força antipàtics. Al de la Rambla em sembla que hi ha gent nova, no em ve de gust... Finalment opto pel quiosc del passeig de l'església, almenys allà són normals.
Arribo al quiosc, agafo el diari, em donen tots els patracols corresponents, pago i marxo.
Però en aquest quiosc (cosa que no recordava) tenen el curiós costum de posar el dominical dintre del diari però al revés, és a dir, que no pots doblegar el diari per la meitat sense treure el dominical.
Això també pot semblar molt senzill, però us animo a que proveu de fer-ho amb un diari de diumenge i caminant. Les pàgines ballen amunt i avall, el dossier de classificats es rebel·la, l'economia cau per terra. Quan finalment aconsegueixo treure el dominical i aguantar-lo sota el braç, la tasca d'endreçar una mica el diari no és fàcil, les pàgines fan una festa i cadascuna va al seu aire! Al final, però, doblego el diari per la meitat i poso el dominical al mig... No ha quedat perfecte però s'aguanta amb dignitat.
Ja m'ho diuen, ja, que tenir manies no és sa...

1 comentari:

dauber ha dit...

Jo sóc d'aquelles persones que sempre començen a lleguir el diari per l'última pàgina. Ja sé que no és gens original per que, en aquest món, de manies i de maniatics n'hi ha un munt.