12 de juliol 2005

Fugues d'atenció

La primera fase de les obres de remodelació del pis es va acabar al desembre. Som a mitjan juliol i encara queda molta feina per fer, en això dels detalls no es pot anar amb presses.
És el torn de les cortines. Vaig a la botiga de cortines i m'atén un dependent molt amable. No gaire alt, sense ser baix; entre quaranta i quaranta-cinc anyets; pocs cabells blancs; faccions amables... Com que sóc neòfita en el tema cortines, li faig tota mena de preguntes (sobre cortines, és clar), i el dependent, amable com és, comença a donar-me totes les explicacions del món.
Al principi me l'escolto, però de sobte el meu subconscient (que no pas jo) es fixa fatalment en un detall de la cara amb trets amables del dependent amable. Jo vull defugir aquesta mala passada del subconscient i lluito per fixar l'atenció en les explicacions, però el detall es fa omnipresent. El dependent segueix parlant i parlant, el subconscient segueix analitzant el detall, i jo sóc al mig, no hi ha res a fer.
Finalment em deixo vèncer pel subconscient i analitzo el detall, el nas, d'un dels forats en surt un pèl, només un, fort, negre, llarg, una miqueta corvat... increïble! I és allà, el pèl, tot cofoi, sembla que s'hagi repentinat i enllustrat, fins i tot sembla que porti una micona de laca per aguantar la forma...
Hauré de buscar una altra botiga on em repeteixin tot el que m'ha dit el dependent amable... però sense pèls!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

El pél al nas és una cortina minimalista. :D

Bohemi

Tina Vallès ha dit...

Ben bé t'ho va explicar amb pèls i senyals!

casasdedéuodelscollonscomvulguis ha dit...

és curiós com podia repelir-te fins a tal punt un putu pel al nas. Si busques veuràs que tu també en tens.