M'han dit que em caso

Ahir ma mare em va dir que li havien assegurat a mon pare (segur, segur, segur) que jo (JO!) em casava. El que no sabem encara és quan ni on, i trobo que és una dada important per començar a planificar les coses. De seguida vaig posar-me en contacte amb el meu-suposat-futur-marit i vam riure una mica.
I és que aquest poble que es diu Santa Coloma de Gramenet, que ha crescut tant i tant, que té uns 116.000 habitants censats, on es parlen no sé quantes llengües i que fa uns anys es veu que va passar a ser ciutat, mai no ha deixat de ser un poble, coses com aquestes ho recorden de tant en tant. I és clar, és que si al noi de cal Perelló (posem per cas) el veuen "massa" sovint amb la noia de cal Queco (per exemple)... és que hi ha marro, i segur que es casen, són faves contades.
Aquestes coses molestaven fa uns anys, fins i tot hi havia gent que s'enfadava per molt menys que això, però ara... què voleu que us digui, personalment em fa gràcia, em recorda que el "poble" és ben viu i que l'essència de "fer safareig" encara no s'ha perdut.
En fi, per si de cas encara hi ha algú que es pensa que em caso, hi ha un únic regal a la "llista de noces": una casa a Colomers! Hahahaha!