23 de juny. -- Nit. Revetlla de Sant Joan. -- Cap al tard, la gent escombra i rega els carrers. Les acàcies fan una olor dolça i espessa. Les criatures transporten tota mena d'andròmines per cremar a les fogueres. El poble, tan crepuscular sempre, s'anima una mica. Gent a les terrasses dels cafès. Les llums públiques no semblen tan grogues com els altres dies. Passen unes noies mudades. Deuen anar en una o altra festa major. Deixen un perfum dolç a l'aire, embafador. Si hi anés --penso--, què hi faria? Quan es fa vespre, hi ha un cel blau fosc immens. Buidor angoixosa, opressiva.He sortit tard de casa. Tot ha estat ja cremat. En l'aire flota una olor, un gust de suro socarrimat i refredat. La gent fa anar al llit les criatures. Encara se'n veu alguna amb una ditada de negre al front o a la cara, que vol saltar sobre els focs extingits. A les cantonades, hi ha una mica de caliu sota les cendres. Fa una nit dolça, quieta, i, quan l'olor de fum s'esvaeix, l'aire té una qualitat de seda. A les portes de les cases, immòbils, mig adormida, la gent para, asseguda i silenciosa, la fresca --com si les flames s'haguessin emportat els pàlpits de les vides i haguessin quedat, només, figures de cera.
El quadern gris
Josep Pla
2 comentaris:
Vas rebre la foto del niu d'ocellets? La verbena a Santa Pau va ser plàcida de petardus i amigable de companyia, feia una fresqueta irrisadora que invitava a la confidència i tot plegat la Coca va ser de primera divisió , artesana i amb varietat , de Sant Joan de sempre , sense crema, i de Cabell d'angel (sublim) i de llardons també d'allò mes bona...
Fantastica la vida de vegades...
Sí, sí, la vaig rebre, i la vaig veure a mig sopar (ara la posaré, apa!). Aquestes són la mena de coses que m'agraden.
No em queixo de la meva revetlla: la família, pa amb tomàquet ben acompanyat, coques de casa i coques de la millor pastisseria del poble... I la primera cremada per bengala de la meva neboda; sort que tenim el terrat ple d'aloe...
Publica un comentari a l'entrada