Acabo d'adonar-me que l'anterior post és el número 100. Alguna vegada havia pensat que faria una cosa especial quan arribés al cent, però dijous el destí va triar per mi (hahaha! això és tan espantosament cursi que ho deixo tal com està --però en cursiva, eh!) i vaig fer un post que ja no em podia imaginar.
Avui, al Reader, em sorprèn el Senyor Boix amb la seva Cançó del dilluns. Aparteu les criatures, que la Mathilde ataca!
I au vinga, que no ha estat res, ara es pot comparar, tot es pot comparar, es pot comparar Scott Walker amb Jacques Brel, la Mathilde i la Teresa, el cel i l'infern, el Dr. Jekyll i Mr. Hyde, el blanc i el negre, un barrufet i una formiga, els que tornen i els que mai no han marxat, els que hi són encara que sembli que no hi són, els que sempre hi són, els que es queden, els que marxen...
Em penso que serà millor que m'espolsi el cap i acabi de corregir un dels llibres que tinc a mitges.
Avui, al Reader, em sorprèn el Senyor Boix amb la seva Cançó del dilluns. Aparteu les criatures, que la Mathilde ataca!
I au vinga, que no ha estat res, ara es pot comparar, tot es pot comparar, es pot comparar Scott Walker amb Jacques Brel, la Mathilde i la Teresa, el cel i l'infern, el Dr. Jekyll i Mr. Hyde, el blanc i el negre, un barrufet i una formiga, els que tornen i els que mai no han marxat, els que hi són encara que sembli que no hi són, els que sempre hi són, els que es queden, els que marxen...
Em penso que serà millor que m'espolsi el cap i acabi de corregir un dels llibres que tinc a mitges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada