11 de juny 2008

Vols dir?

Ja se n'ha parlat tant que gairebé surt per les orelles, el tema, però és que no me'n sé avenir. Fa temps, molt de temps, que penso que la igualtat home-dona és positiva, però no entenc aquest concepte de "feminitzar". Si feminitzar vol dir carregar-se la gramàtica i fer un discurs espès i ridícul, em fa l'efecte que no anem pel bon camí.
En Cuní aquest matí l'ha encertat de ple: "La igualtat no passa per feminitzar-ho tot. Si algun cop fos així s'hauria de fer una revisió exhaustiva de la gramàtica".
Un exemple dels més ridículs ens el va oferir ahir la ministra d'igualtat, Bibiana Aído, quan va amollar "miembros y miembras", "Consejo de ministros y ministras" i "señoríos diputados y señorías diputadas".
I fa uns anys vaig sentir una política del meu poble que deia: "ciutadans i ciutadanes, tots vosaltres i vosaltres...".
Encara haurem de fer un club del llenguatge planer.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord!

Vaig llegir un dia què seria del llenguatge si això s'acabés portant al límit. Amb un exemple:

El gos és el millor amic de l'home.

El gos i la gossa són els millors amics i amigues de l'home i de la dona.

Ridícul, no?

Mallerenga ha dit...

Els millors i les millors! Hahaha!

I cauen al seu mateix parany quan diuen, per exemple: "Benvolguts amics i amigues". És a dir, que els amics són benvolguts, les amigues, que es fotin, no?