31 de juliol 2008

La cançó del dijous

M'agraden els dijous, sempre m'han agradat. Així doncs, em ve de gust celebrar els dijous, per tant, avui, que és dijous, inauguro secció al blog: "La cançó del dijous".
I per començar, una mena de "declaració de principis" d'en Raimon, que comparteixo del tot.

Oh, desig de cançons

Jo no tinc cançons;
em tenen a mi
elles, les cançons.
Quan volen, quan vénen,
quan? Qui ho pot saber.
Algunes arriben i es fan notar,
em miren i van entrant pels meus ulls,
per les orelles, per la meua pell
i, si volen, es queden i fan niu.
D'altres passen de llarg, però em criden.
Jo he passat hores, dies i anys
per cases, per carrers i per ciutats,
per boscos i camins, per vents i mars
percaçant-les. Oh, desig de cançons.
De vegades n'he pres una
i l'he acaronada dolçament,
l'he passejada per casa;
l'hi he fet vore els llibres meus,
i la música estimada,
la pintura que m'agrada,
l'amor que em fa sentir viu.
De vegades es mostren rebels
i parle amb elles i em van dient
el que voldrien que jo cantés:
menyspreu per a tots els opressors,
paraules que els puguen fer mal.
Amor i fermesa en el combat
per a tots els oprimits.
Música i consol i companyia
per als solitaris i marginats.
Oh, desig de cançons.
Jo no tinc cançons;
em tenen a mi
elles, les cançons.
Quan volen, quan vénen,
quan? Qui ho pot saber.
Oh, desig de cançons.

Raimon (1993)

1 comentari:

Carme Rosanas ha dit...

Dijous, un dijous ben diferent que els altres. Últim dia de feina, plegant al migdia. tarda lliure. Desig de cançons... una bona cançó, avui per a mi. Sovint miro blogs i no puc posar-ne lamúsica perquè no estic sola, perquè no seria l'únic so de la mateixa estança. Avui SÍ!!!!

Una cançó coneguda, preciosa, que feia tant de temps que no sentia. Potser també em té ella a mi, ara mateix. Quan l'escolto.