Nina ensucrada
Enmig de la carretera de Salt
hi corre una nena, és el meu desig
té les cames com una nina de
mel i de mató.
No et suïcidis, hauràs de fer l'amor
no et suïcidis, hauràs de fer-ho amb mi.
Ben passada la nit, buscava la lluna
és l'hora negra dels amants
perduda en un mar de bogeries
que et poden ofegar.
No et suïcidis, hauràs de fer l'amor
no et suïcidis, hauràs de fer-ho amb mi.
Het-ho aquí que n'ets de figa flor, quin disbarat...
si no et fies ni de mi.
Tu sempre acabes dient-me que no
que només vols conservar l'honor
l'honor, l'honor... allò que amagaves tant.
És clar que no et senties sola cap dia
des de fa una colla d'anys
tan embafada de ta mare que només et fa que mimar...
No et suïcidis, hauràs de fer l'amor
no et suïcidis, hauràs de fer-ho amb mi.
No, no, no, no, no... fes-me cas.
Si mantens aquest maleït orgull
t'acabaràs florint...
Entre cella i cella t'acabaràs florint.
Umpah-pah
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada