L'agost és el mes de la mandra. De fet tots els mesos poden ser de la mandra, però l'agost més. Fa calor, xafogor, surto al carrer i sembla que visquem en un diumenge perpetu, les botigues del voltant de casa són tancades, hi ha poca gent pel carrer. Tot té un aire alentit i cansat.
No puc ni pujar al terrat, de la calor que fa, fins que no xisclen els falciots, és el senyal. Llavors pujo, rego si cal regar, arrenco unes quantes herbes, poso grana als ocells, remeno el compost... Avui, com a cosa extra, he fet alguna foto (amb el mòbil, que baixar a buscar la càmera ja era massa feina) d'aquest ginkgo que és per a un bon amic i d'alguna flor. Caldria pujar al terrat amb la càmera, però, ufff... un altre dia!
No puc ni pujar al terrat, de la calor que fa, fins que no xisclen els falciots, és el senyal. Llavors pujo, rego si cal regar, arrenco unes quantes herbes, poso grana als ocells, remeno el compost... Avui, com a cosa extra, he fet alguna foto (amb el mòbil, que baixar a buscar la càmera ja era massa feina) d'aquest ginkgo que és per a un bon amic i d'alguna flor. Caldria pujar al terrat amb la càmera, però, ufff... un altre dia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada