29 de març 2010

Bons propòsits 2010 FAIL!

Dons això mateix, des del darrer post, el 31 de desembre del 2009, no m'havia tornat ni a mirar el blog, encara que hi pensava sovint, i també sovint m'empescava algun post "enginyós" mentre passejava amb els nens peluts (que, en arribar a casa, havia fugit espaordit per alguna mala conjunció astral), i els quatre amics que de tant en tant i treuen el nas (encara ara) comencen a preguntar-me per la salut del blog (tot i que no tots ho fan, veig com aixequen una cella i fan un somriure burleta), i hi pensava (en el blog) i no sabia què fer-ne, i pensava que m'havia "compromès" a explicar totes aquestes coses menja-temps que es resumeixen (mà o meno) en 2.0, i güenu, que ho he solucionat quan he reconegut que no tinc ganes d'explicar totes aquestes eines, i que, encara que en tingués ganes, no en sabria.
Per tant, m'atorgo un gran FAIL als bons propòsits i deixo via lliure al blog per escriure el que vulgui i quan vulgui, i repetir fotos i cançons si em vé de gust, o per no fer-hi res.
També havia pensat en deixar aquest blog tal com està i començar-ne un altre (cosa que no descarto), però de moment no, que aquest ja té uns quants anyets i em sabria greu... De moment deixo el blog en estat de llibertat, sense cap post pendent, com si fos una llibreta nova. Però potser demà canvio d'opinió...

6 comentaris:

Marta ha dit...

El cas em sona, i que vols que et digui... per això és el TEU blog! Fés el que et roti, clar que si home! Visca els blogs semi-morts que de tan en tan rebifen!

Mallerenga ha dit...

Poz zi! Només faltaria que fos una obligació! ^_^

Miquel Àngel ha dit...

Ostras xiqueta que ja em tenies preocupat de de bó

sal i sucre ha dit...

Això és el twitter, que ens roba el poc temps que ens queda per escriure. Jiji

Mallerenga ha dit...

Preocupat? Juajuajua! Pots comptar! Com si no sabéssis que sóc una blogaire de pa sucat amb oli! Ni posts, ni visites, ni comentaris...

Sal i sucre: I tant, que és el twitter, i tant! Hehehe! em sembla que va ser ahir que vaig pasturar una estona al teu blog, que no coneixia. Em va encantar la descripció que fas al primer post, me la podria copiar sencera, tot i que jo camino mirant els balcons i no a terra. ;)

zel ha dit...

No et preocupis, és casa teva i faràs el que et vingui de gust!