Aquest dijous no podia ser una altra cançó, tot i el risc de fer-me créixer la fama de freak, i com que tres eren tres, la dedicaré tres vegades: al Rafel, que no va poder veure el partit però estarà molt content del resultat, a l'Antonio i al Marc, els mosqueters "merengons", aviam si es repensen els colors i es rendeixen a l'evidència.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La cançó dels dijous. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La cançó dels dijous. Mostrar tots els missatges
28 de maig 2009
14 de maig 2009
La cançó del dijous
"Güenu", després que el Barça hagi guanyat la "copa d'aquell", que cadascú s'ho agafi com vulgui...
El gran Jaume Arnella, al disc Les cançons del Pont de les Formigues, canta El Rei, senyors, ha caigut!
El gran Jaume Arnella, al disc Les cançons del Pont de les Formigues, canta El Rei, senyors, ha caigut!
07 de maig 2009
30 d’abril 2009
24 d’abril 2009
17 d’abril 2009
10 d’abril 2009
La cançó del dijous (en divendres)
Cançó a Mahalta
Com la boirina que s'aclofa
quan ve la nit,
o com la rima d'una estrofa
sense sentit;
com una cinta de coqueta
en un mirall,
o com el vol d'una oreneta
sobre la vall;
com una mica de música
quan ve la son,
o com la molsa que a la pica
cria la font;
així t'escau la melangia
tan dolçament;
que per rendir-me no et caldria
més ornament.
Túrnez & Sesé
Lletra: Màrius Torres
Música: Daniel Sesé
Com la boirina que s'aclofa
quan ve la nit,
o com la rima d'una estrofa
sense sentit;
com una cinta de coqueta
en un mirall,
o com el vol d'una oreneta
sobre la vall;
com una mica de música
quan ve la son,
o com la molsa que a la pica
cria la font;
així t'escau la melangia
tan dolçament;
que per rendir-me no et caldria
més ornament.
Túrnez & Sesé
Lletra: Màrius Torres
Música: Daniel Sesé
02 d’abril 2009
La cançó del dijous
Vora el barranc dels algadins
(Teodor Llorente i Olivares --València, 1836-1911--)
[Text original]
Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que per a omplir d'aroma l'aire
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'ànima presa
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
s'alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, millars de teuladins
fan un soroll que el cor enxisa.
¡Qui ouir pogués sa xillerissa
vora el barranc dels Algadins!
Vora el barranc dels Algadins,
l'aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega
i trau l'arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins;
i, al caure el sol, caçadors destres,
a joca van d'ànets silvestres
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
mourà demà les palmes l'aire,
li donaran los horts son flaire
i sa cantúria els teuladins.
Lo mas demà guardarà dins
dolços records i imatges belles;
¡jo no podré gojar ja d'elles
vora el barranc dels Algadins!
[Versió de Jesús Barranco]
Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de forta flaire;
com el seu fruit no dóna gaire,
es fan servir com a jardins.
Hi ha allí una nau que amaga dins
uns documents que una alcaldessa
podrien fer que acabàs presa,
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
naden rabents les sangoneres
endèmiques de les riberes
fent bascular llurs cossos fins
pel rierol sota els camins,
estret com una llonganissa,
d'aigua pudent, pastosa i grisa,
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
un immigrant al sol renega;
la seua dona li la pega
al llit del típic pixavins.
Fan uns xicots alginetins
pintades més o menys rupestres
per a vergonya dels seus mestres,
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
demà el sol torrarà el pencaire,
sacsarà les antenes l'aire,
i un mas caurà fet a bocins.
I, al polígon sense confins,
les fàbriques es faran velles;
¡jo no podré arrufar les celles
vora el barranc dels Algadins!
Gent del desert
Música: Partaka
(Teodor Llorente i Olivares --València, 1836-1911--)
[Text original]
Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que per a omplir d'aroma l'aire
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'ànima presa
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
s'alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, millars de teuladins
fan un soroll que el cor enxisa.
¡Qui ouir pogués sa xillerissa
vora el barranc dels Algadins!
Vora el barranc dels Algadins,
l'aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega
i trau l'arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins;
i, al caure el sol, caçadors destres,
a joca van d'ànets silvestres
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
mourà demà les palmes l'aire,
li donaran los horts son flaire
i sa cantúria els teuladins.
Lo mas demà guardarà dins
dolços records i imatges belles;
¡jo no podré gojar ja d'elles
vora el barranc dels Algadins!
[Versió de Jesús Barranco]
Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de forta flaire;
com el seu fruit no dóna gaire,
es fan servir com a jardins.
Hi ha allí una nau que amaga dins
uns documents que una alcaldessa
podrien fer que acabàs presa,
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
naden rabents les sangoneres
endèmiques de les riberes
fent bascular llurs cossos fins
pel rierol sota els camins,
estret com una llonganissa,
d'aigua pudent, pastosa i grisa,
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
un immigrant al sol renega;
la seua dona li la pega
al llit del típic pixavins.
Fan uns xicots alginetins
pintades més o menys rupestres
per a vergonya dels seus mestres,
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
demà el sol torrarà el pencaire,
sacsarà les antenes l'aire,
i un mas caurà fet a bocins.
I, al polígon sense confins,
les fàbriques es faran velles;
¡jo no podré arrufar les celles
vora el barranc dels Algadins!
Gent del desert
Música: Partaka
26 de març 2009
19 de març 2009
12 de març 2009
05 de març 2009
26 de febrer 2009
La cançó del dijous
Les sucettes
Annie aime les sucettes
Les sucettes à l’anis
Les sucettes à l’anis
D’Annie
Donnent à ses baisers
Un goût ani-
sé lorsque le sucre d’orge
Parfumé à l’anis
Coule dans la gorge d’Annie
Elle est au paradis
Pour quelques pennies Annie
A ses sucettes à l’anis
Elles ont la couleur de ses grands yeux
La couleur des jours heureux
Annie aime les sucettes
Les sucettes à l’anis
Les sucettes à l’anis
D’Annie
Donnent à ses baisers
Un goût ani-
sé lorsqu’elle n’a sur la langue
Que le petit bâton
Elle prend ses jambes à son corps
Et retourne au drugstore
Pour quelques pennies Annie
A ses sucettes à l’anis
Elles ont la couleur de ses grands yeux
La couleur des jours heureux
Lorsque le sucre d’orge
Parfumé à l’anis
Coule dans la gorge d’Annie
Elle est au paradis
Serge Gainsbourg
I aquí, un regal per l'Striper: Les sucettes (France Gall)
Annie aime les sucettes
Les sucettes à l’anis
Les sucettes à l’anis
D’Annie
Donnent à ses baisers
Un goût ani-
sé lorsque le sucre d’orge
Parfumé à l’anis
Coule dans la gorge d’Annie
Elle est au paradis
Pour quelques pennies Annie
A ses sucettes à l’anis
Elles ont la couleur de ses grands yeux
La couleur des jours heureux
Annie aime les sucettes
Les sucettes à l’anis
Les sucettes à l’anis
D’Annie
Donnent à ses baisers
Un goût ani-
sé lorsqu’elle n’a sur la langue
Que le petit bâton
Elle prend ses jambes à son corps
Et retourne au drugstore
Pour quelques pennies Annie
A ses sucettes à l’anis
Elles ont la couleur de ses grands yeux
La couleur des jours heureux
Lorsque le sucre d’orge
Parfumé à l’anis
Coule dans la gorge d’Annie
Elle est au paradis
Serge Gainsbourg
I aquí, un regal per l'Striper: Les sucettes (France Gall)
19 de febrer 2009
La cançó del dijous
Amor a la tercera edat
El grandíssim Raphel Pherrer al musical Mallorcatur, amb Miquelina Lladó, Carlos Garrido, Toni Miranda i Miquel Ferrà.
El grandíssim Raphel Pherrer al musical Mallorcatur, amb Miquelina Lladó, Carlos Garrido, Toni Miranda i Miquel Ferrà.
12 de febrer 2009
05 de febrer 2009
La cançó del dijous
Le serpent python
C'est un serpent python.
C'est un python serpent
Qui se promène dans la forêt
Pour chercher à dévorer
Un beau petit lapin
Ou bien un nègre fin
Car le serpent Python a faim.
Il a une faim sans fin !
Mais bêtes et gens sont partis hier,
Loués par la Metro Goldwyn Mayer
Pour figurer dans un film de Tarzan
Qui doit rapporter beaucoup d'argent !
Et le serpent piteux
Est triste et s'mord la queue
Car il comprend, ô désespoir,
Qu'il ne mang'ra pas ce soir.
Soudain, le bois s'éveille.
Arrivent des appareils
De prises de vues de prise de son.
C'est la scène du grand frisson.
On lâche des animaux :
Des lions et des Rhino-
Céros qu'ont l'air féroce comme tout
Mais sont doux comme des toutous.
Notre serpent, du haut d'une branche, en l'air,
Voit m'sieur Johny Weissmüller
Qui fait joujou avec un éléphant.
Quel joli tableau pour les enfants,
Mais tant de cinéma
N'remplit pas l'estomac
Du pauvre serpent qui n'aura pas,
Qui n'aura pas de repas.
Quand une idée subtile.
Germe au cœur du reptile
Profitant d'une répétition
Voici qu'avec précaution,
Dans l'ombre du crépuscule,
Il avance, il recule
Puis happe un morceau minuscule,
Un morceau de pellicule
Qui dépassait d'une boîte en fer.
C'était la grande scène du Val d'Enfer
Tournée l'matin dans une cloche à plongeur
Pour mieux voir évoluer le nageur
Et, comme un spaghetti,
L'Python en appétit
Avale deux cents mètres, à présent,
Des aventures de Tarzan !
Puis il s'en va joyeux,
Pensant : "C'est merveilleux.
Je vais dormir maint'nant trois s'maines
Digérer ce film sans peine.
Rampant par-ci, par-là,
Il s'enroule, oh la la,
Autour d'un cocotier géant
Mais soudain s'écrie : "J'ai en...
J'ai envie d'vomir, c'est affreux : tu m'as
Empoisonné, cinéma !
Tarzan n'est pas pour les pauvres pythons.
J'en ai mal jusqu'au bout des tétons."
Et la moralité
Du serpent dépité,
C'est qu'parfois trop d'ciné parleur
Peut vous donner mal au cœur
Ou que les hommes digèrent, dit-on,
Mieux que les serpents Python.
Charles Trénet
C'est un serpent python.
C'est un python serpent
Qui se promène dans la forêt
Pour chercher à dévorer
Un beau petit lapin
Ou bien un nègre fin
Car le serpent Python a faim.
Il a une faim sans fin !
Mais bêtes et gens sont partis hier,
Loués par la Metro Goldwyn Mayer
Pour figurer dans un film de Tarzan
Qui doit rapporter beaucoup d'argent !
Et le serpent piteux
Est triste et s'mord la queue
Car il comprend, ô désespoir,
Qu'il ne mang'ra pas ce soir.
Soudain, le bois s'éveille.
Arrivent des appareils
De prises de vues de prise de son.
C'est la scène du grand frisson.
On lâche des animaux :
Des lions et des Rhino-
Céros qu'ont l'air féroce comme tout
Mais sont doux comme des toutous.
Notre serpent, du haut d'une branche, en l'air,
Voit m'sieur Johny Weissmüller
Qui fait joujou avec un éléphant.
Quel joli tableau pour les enfants,
Mais tant de cinéma
N'remplit pas l'estomac
Du pauvre serpent qui n'aura pas,
Qui n'aura pas de repas.
Quand une idée subtile.
Germe au cœur du reptile
Profitant d'une répétition
Voici qu'avec précaution,
Dans l'ombre du crépuscule,
Il avance, il recule
Puis happe un morceau minuscule,
Un morceau de pellicule
Qui dépassait d'une boîte en fer.
C'était la grande scène du Val d'Enfer
Tournée l'matin dans une cloche à plongeur
Pour mieux voir évoluer le nageur
Et, comme un spaghetti,
L'Python en appétit
Avale deux cents mètres, à présent,
Des aventures de Tarzan !
Puis il s'en va joyeux,
Pensant : "C'est merveilleux.
Je vais dormir maint'nant trois s'maines
Digérer ce film sans peine.
Rampant par-ci, par-là,
Il s'enroule, oh la la,
Autour d'un cocotier géant
Mais soudain s'écrie : "J'ai en...
J'ai envie d'vomir, c'est affreux : tu m'as
Empoisonné, cinéma !
Tarzan n'est pas pour les pauvres pythons.
J'en ai mal jusqu'au bout des tétons."
Et la moralité
Du serpent dépité,
C'est qu'parfois trop d'ciné parleur
Peut vous donner mal au cœur
Ou que les hommes digèrent, dit-on,
Mieux que les serpents Python.
Charles Trénet
29 de gener 2009
22 de gener 2009
La cançó del dijous
L'amor és Déu en barca
D’acord, no ens entenem
ni ens sabem estimar,
la por si l’aprofites
es torna cerimònia.
La carta que ara ve
ja la’n puc destapar,
l’amor és ritual,
el ritual és la vida,
la vida anar tirant.
La vida anar tirant,
l’amor és pa amb formatge,
el pa amb formatge és vida,
la vida anar paint.
L’amor és Déu en barca,
la vida és un naufragi
en un got de vi blanc,
l’amor és caure al toll
i trobar-hi l’amor.
Miquel Gil
Lletra: Enric Casassas
Música: Miquel Gil
D’acord, no ens entenem
ni ens sabem estimar,
la por si l’aprofites
es torna cerimònia.
La carta que ara ve
ja la’n puc destapar,
l’amor és ritual,
el ritual és la vida,
la vida anar tirant.
La vida anar tirant,
l’amor és pa amb formatge,
el pa amb formatge és vida,
la vida anar paint.
L’amor és Déu en barca,
la vida és un naufragi
en un got de vi blanc,
l’amor és caure al toll
i trobar-hi l’amor.
Miquel Gil
Lletra: Enric Casassas
Música: Miquel Gil
15 de gener 2009
La cançó del dijous
Cançó de suburbi
M'estimo l'horta escanyolida
que de la fàbrica es ressent,
i em plau voltar la meva vida
d'aquest paisatge indiferent.
I em plau l'estona virolada:
gent d'amanida i berenar.
Una donzella espitregada
i una cançó que fa plorar.
I l'home humil que l'aire ensenya
un front valent i un ull esclau,
i va amb la gorra i l'espardenya
i el farcellet i el vestit blau.
Aquí jo veig que el món se m'obre
fred i terrible com la mort.
I és tan mesquina i és tan pobra
la campaneta del meu cor!
Dels llagoters fuig la corrua
i en el meu rostre no hi ha vel
i em puc mrar l'ànima nua
sense cap mica de recel.
Estimo l'horta desolada;
el presseguer ensopit que es mor,
i l'arengada platejada,
porró de sang, tomàquet d'or.
Jo vaig seguint la vostra dèria
homes estranys de bones dents,
que tornareu a la misèria
una miqueta més contents!
Durin els mals, durin les penes,
llàgrima, rosa, perla i bes.
Duri aquest cor i aquestes venes,
duri aquest ull que no veu res.
Vestit encès que el goig estripa,
dansa per mi! Home lleial,
vine, fumem la nostra pipa
damunt de l'herba virginal.
Digue'm les vives meravelles
del teu treball, del teu turment.
Sota el concert de les estrelles,
anem fumant tranquil·lament.
Toti Soler
Lletra: Josep Maria de Sagarra
Música: Toti Soler
M'estimo l'horta escanyolida
que de la fàbrica es ressent,
i em plau voltar la meva vida
d'aquest paisatge indiferent.
I em plau l'estona virolada:
gent d'amanida i berenar.
Una donzella espitregada
i una cançó que fa plorar.
I l'home humil que l'aire ensenya
un front valent i un ull esclau,
i va amb la gorra i l'espardenya
i el farcellet i el vestit blau.
Aquí jo veig que el món se m'obre
fred i terrible com la mort.
I és tan mesquina i és tan pobra
la campaneta del meu cor!
Dels llagoters fuig la corrua
i en el meu rostre no hi ha vel
i em puc mrar l'ànima nua
sense cap mica de recel.
Estimo l'horta desolada;
el presseguer ensopit que es mor,
i l'arengada platejada,
porró de sang, tomàquet d'or.
Jo vaig seguint la vostra dèria
homes estranys de bones dents,
que tornareu a la misèria
una miqueta més contents!
Durin els mals, durin les penes,
llàgrima, rosa, perla i bes.
Duri aquest cor i aquestes venes,
duri aquest ull que no veu res.
Vestit encès que el goig estripa,
dansa per mi! Home lleial,
vine, fumem la nostra pipa
damunt de l'herba virginal.
Digue'm les vives meravelles
del teu treball, del teu turment.
Sota el concert de les estrelles,
anem fumant tranquil·lament.
Toti Soler
Lletra: Josep Maria de Sagarra
Música: Toti Soler
08 de gener 2009
La cançó del dijous
Ocells perduts
El teu somriure és la flor dels teus camps, la teva parla és el murmuri dels teus pins de la muntanya, però el teu cor és la dona que tots coneixem.
La teva veu, amic, vaga pel meu cor com el so apagat del mar entre aquests pins que l'escolten.
"Estàs gaire lluny de mi, oh, fruit?"
"Estic amagat en ton cor, oh, flor!"
Toti Soler
Lletra: Rabrindranath Tagore
Música: Toti Soler
El teu somriure és la flor dels teus camps, la teva parla és el murmuri dels teus pins de la muntanya, però el teu cor és la dona que tots coneixem.
La teva veu, amic, vaga pel meu cor com el so apagat del mar entre aquests pins que l'escolten.
"Estàs gaire lluny de mi, oh, fruit?"
"Estic amagat en ton cor, oh, flor!"
Toti Soler
Lletra: Rabrindranath Tagore
Música: Toti Soler
Subscriure's a:
Missatges (Atom)