Dons això mateix, des del darrer post, el 31 de desembre del 2009, no m'havia tornat ni a mirar el blog, encara que hi pensava sovint, i també sovint m'empescava algun post "enginyós" mentre passejava amb els nens peluts (que, en arribar a casa, havia fugit espaordit per alguna mala conjunció astral), i els quatre amics que de tant en tant i treuen el nas (encara ara) comencen a preguntar-me per la salut del blog (tot i que no tots ho fan, veig com aixequen una cella i fan un somriure burleta), i hi pensava (en el blog) i no sabia què fer-ne, i pensava que m'havia "compromès" a explicar totes aquestes coses menja-temps que es resumeixen (mà o meno) en 2.0, i güenu, que ho he solucionat quan he reconegut que no tinc ganes d'explicar totes aquestes eines, i que, encara que en tingués ganes, no en sabria.
Per tant, m'atorgo un gran FAIL als bons propòsits i deixo via lliure al blog per escriure el que vulgui i quan vulgui, i repetir fotos i cançons si em vé de gust, o per no fer-hi res.
També havia pensat en deixar aquest blog tal com està i començar-ne un altre (cosa que no descarto), però de moment no, que aquest ja té uns quants anyets i em sabria greu... De moment deixo el blog en estat de llibertat, sense cap post pendent, com si fos una llibreta nova. Però potser demà canvio d'opinió...
Per tant, m'atorgo un gran FAIL als bons propòsits i deixo via lliure al blog per escriure el que vulgui i quan vulgui, i repetir fotos i cançons si em vé de gust, o per no fer-hi res.
També havia pensat en deixar aquest blog tal com està i començar-ne un altre (cosa que no descarto), però de moment no, que aquest ja té uns quants anyets i em sabria greu... De moment deixo el blog en estat de llibertat, sense cap post pendent, com si fos una llibreta nova. Però potser demà canvio d'opinió...
