Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miquel Gil. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miquel Gil. Mostrar tots els missatges

23 de juny 2008

Bona revetlla i bon solstici!

23 de juny. -- Nit. Revetlla de Sant Joan. -- Cap al tard, la gent escombra i rega els carrers. Les acàcies fan una olor dolça i espessa. Les criatures transporten tota mena d'andròmines per cremar a les fogueres. El poble, tan crepuscular sempre, s'anima una mica. Gent a les terrasses dels cafès. Les llums públiques no semblen tan grogues com els altres dies. Passen unes noies mudades. Deuen anar en una o altra festa major. Deixen un perfum dolç a l'aire, embafador. Si hi anés --penso--, què hi faria? Quan es fa vespre, hi ha un cel blau fosc immens. Buidor angoixosa, opressiva.
He sortit tard de casa. Tot ha estat ja cremat. En l'aire flota una olor, un gust de suro socarrimat i refredat. La gent fa anar al llit les criatures. Encara se'n veu alguna amb una ditada de negre al front o a la cara, que vol saltar sobre els focs extingits. A les cantonades, hi ha una mica de caliu sota les cendres. Fa una nit dolça, quieta, i, quan l'olor de fum s'esvaeix, l'aire té una qualitat de seda. A les portes de les cases, immòbils, mig adormida, la gent para, asseguda i silenciosa, la fresca --com si les flames s'haguessin emportat els pàlpits de les vides i haguessin quedat, només, figures de cera.

El quadern gris
Josep Pla


24 d’abril 2008

Balanç de Sant Jordi


Les coses sempre poden anar millor, és clar, però ja firmaria perquè tots els Sant Jordi fossin com el d'ahir.
Tres roses: una de debò, una altra al correu electrònic i una altra al mòbil. (Per a qui la va enviar al mòbil fa moooooooooolt de temps que tinc reservat un llibre del meu poble, però ja li'l donaré quan vingui o quan jo hi vagi.)
Tres llibres, em vaig ben firar: Les senyoretes de Lourdes, Vida i destí i El misteri de l'amor.
I a la tarda, el Miquel Gil en concert amb l'Orquestra Àrab de Barcelona al Moll de Drassanes, aquest cop sí.
Com canvien les coses! Quan era una adolescent existencialista i permanentment enfadada em tancava a casa per Sant Jordi i mirava amb menyspreu irat qui gosés preguntar-me quin llibre m'havia comprat, i si tenia un atac d'amabilitat explicava que jo comprava llibres tot l'any menys per Sant Jordi.
Cada edat té les seves coses. Ara compro llibres tot l'any, i per Sant Jordi també!