08 de setembre 2006

Jo també vull un estat propi (Rubianes)

Què queda per dir que no s'hagi dit ja??? Qui diu que a Ep·paña no hi ha ultra-dreta ni feixistes???
Segur que hi ha molta gent que no comparteix el que va dir el senyor Rubianes a El Club, però també hi ha moooooltaaaa gent que sí que pensa el mateix i més i tot, ara, que s'han de tenir molt ben posats per deixar-ho anar a la tele...

I és clar, ara passa el que passa, el senyor Gallardón s'enfada, els copistes (de la COPE) treuen foc pels queixals, hi ha no se sap qui que amenaça tothom si es representa "Lorca eran todos" (deu seu un muntatge ple de puces, com que pica tant...), en fi, que el senyor Rubianes i el senyor Gas ja s'ho ensumaven i van decidir suspendre la representació abans que el senyor Gallardón no els vetés l'obra, perquè des de l'Ajuntament asseguren que no l'han vetat... Ai, la censura, ai, la censura, valga'm Déu quanta impostura, ai, la censura, ai, la censura, valga'm Déu quina tortura... (si ja ho deian els de la Trinca).

Ara potser serà demagògia, però és quan trobo a faltar la "gente maja" de Madrid. On són els intelectualoides esquerranosos? Que no tenen res a dir?

Nota: Notícia de catalunyainformacio.cat: "Pepe Rubianes ha rebut nombroses mostres de suport des de diversos estaments polítics i artístics [...] L'Associació Espanyola d'Empreses de Teatre i Dansa ha manifestat en un comunicat que la retirada de l'obra "Lorca eran todos" és una intromissió política que atempta contra la llibertat d'expressió artística. En el mateix sentit s'ha pronunciat el Teatre Nacional de Catalunya". Bé, doncs pensarem que tots els que acusava més amunt són dins el grup...

1 comentari:

Jo ha dit...

I jo també. Ja que l'estat espanyol no pot ser compartit en igualtat de condicions per totes les nacions que hi mal viuen excepte una, que se'l confitin ben confitat els espanyols, tant de la dreta com de l'esquerra. Perquè si alguna cosa ens han mostrat les esquerres espanyoles i els seus suposats intel·lectuals universals, llevat de dues o tres ben honrades excepcions, és que primer s'ha de ser un bon nacionalista o patriota de la nació hegemònica. La resta són romanços.