06 de setembre 2006

Jo també vull un estat propi

Tant si compta per les estadístiques o no, tant se me'n dóna, m'adereixo a la campanya proposada pel Xavier Mir.
I és que ja n'hi ha prou, ja n'hi ha prou de moltes coses, de que ens sagnin i a sobre ens critiquin i ens acusin d'egoistes, de que ens detestin però no ens deixin marxar, de que no ens deixin tenir seleccions catalanes perquè sino es quedarien ells sense selecció... i de trenta-quatre mil vuit-centes coses pel cap baix que ara no tinc ni ganes ni temps de pensar.

JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PROPI!!!


Nota: Un anònim ha fet un comentari on em recorda que adhesió s'escriu així, amb una h després de la d. I és una veritat com un temple, és clar (i això que estic ben farta d'escriure adherits i adherides). Ara podria esborrar el comentari, fer la correcció i llestos, però no, tot i que sóc correctora no sóc perfecte, i tothom es pot relaxar de tant en tant i tenir una relliscadeta. Gràcies a l'anònim, sempre hi ha d'haber algú que vigili.
I ho repeteixo per si no ha quedat clar:

JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PROPI!!!

Nota 2: D'acord, vullunfestuc, touchée, també tens tota la raó del món. Això passa per escriure sense fixar-s'hi gaire i no repassar ni una mica el text abans de publicar-lo, perquè mira que fa mal als ulls! Ho torno a dir, no sóc perfecte...
Tornem-hi:

JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PROPI!!!




2 comentaris:

Anònim ha dit...

Només un breu comentari per tenir cura de la nostra estimada i amenaçada llengua. Adhesió i adherir-se duen h intercalada.

Salut!

vullunfestuc ha dit...

ja que hi som posats.. haver de la nota s'escriu amb v...