27 de maig 2008

Relliscar

M'agrada que plogui. Cal que plogui. El que em fa ràbia és haver de sortir al carrer i allunyar-me dels carrers que envolten casa meva, que estan arreglats de fa poc i tenen un paviment que no rellisca. No és com el de la foto (Xipollejant), és completament llis però molt porós, i suposo que aquí està el secret.
Les sabates també tenen una part de culpa, només en tinc unes, de sabates, que no rellisquen enlloc. Fins i tot les botes d'aigua em rellisquen una mica!

8 comentaris:

Miquel Àngel ha dit...

Jo pos porto un bastó mes ben dit una mangala que m'evita estarrasades i em fa força elegant, trobo...

Mallerenga ha dit...

Et pot evitar les caigudes, però les relliscades...
La qüestió de l'elegància és una altra cosa, és clar; si se sap portar, un bastó fa elegant.

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit...

Escolta, i si el problema és que no sabem caminar, que no estem prou evolucionats per caminar per aquests terrenys tan artificiosos?

Mallerenga ha dit...

Això segur, Jo mateix! Al camp poc que hi rellisco! Però quan ens col·loquen en un d'aquests terrenys artificiosos i ens donen instruments que no s'hi adapten...

Evita ha dit...

Maria Antonia, t'has de comprar unes crocs!!!!

Mallerenga ha dit...

Ai, Maria Concepció, vols dir?

Josep Maria Yago Suau ha dit...

només passava. Salutacions :-)

Mallerenga ha dit...

Salut, Josep Maria! Vigila, no rellisquis...