He sortit tard de casa. Tot ha estat ja cremat. En l'aire flota una olor, un gust de suro socarrimat i refredat. La gent fa anar al llit les criatures. Encara se'n veu alguna amb una ditada de negre al front o a la cara, que vol saltar sobre els focs extingits. A les cantonades, hi ha una mica de caliu sota les cendres. Fa una nit dolça, quieta, i, quan l'olor de fum s'esvaeix, l'aire té una qualitat de seda. A les portes de les cases, immòbils, mig adormida, la gent para, asseguda i silenciosa, la fresca --com si les flames s'haguessin emportat els pàlpits de les vides i haguessin quedat, només, figures de cera.
El quadern gris
Josep Pla
2 comentaris:
Vas rebre la foto del niu d'ocellets? La verbena a Santa Pau va ser plàcida de petardus i amigable de companyia, feia una fresqueta irrisadora que invitava a la confidència i tot plegat la Coca va ser de primera divisió , artesana i amb varietat , de Sant Joan de sempre , sense crema, i de Cabell d'angel (sublim) i de llardons també d'allò mes bona...
Fantastica la vida de vegades...
Sí, sí, la vaig rebre, i la vaig veure a mig sopar (ara la posaré, apa!). Aquestes són la mena de coses que m'agraden.
No em queixo de la meva revetlla: la família, pa amb tomàquet ben acompanyat, coques de casa i coques de la millor pastisseria del poble... I la primera cremada per bengala de la meva neboda; sort que tenim el terrat ple d'aloe...
Publica un comentari a l'entrada